MALDI-TOF mass spectrometry technology in the diagnosis of antibiotic resistance

MALDI-TOF; Mass spectrometry technology; Diagnosis; Infectious diseaseMALDI-TOF; Espectrometria de masses; Resistència als antibiòtics; Diagnòstic; Malaltia infecciosaMALDI-TOF; Espectometría de masas; Resistencia a antibióticos; Diagnóstico; Enfermedad infecciosaEn cualquier enfermedad infecciosa, la administración de un tratamiento antibiótico adecuado en el momento oportuno y necesario es clave para la curación y evolución del paciente, y también para reducir su morbimortalidad. Por ello, es determinante que el diagnóstico y tratamiento de la enfermedad se lleven a cabo con la máxima celeridad posible. El creciente aumento de la incidencia de infecciones causadas por microorganismos resistentes (o multirresistentes) a los antibióticos disponibles actualmente provoca una alta probabilidad de error en su tratamiento como ocurre, por ejemplo, en los casos de infecciones graves, el tratamiento de las cuales, debido a su urgencia, suele elegirse empíricamente, sin esperar los resultados de sensibilidad. De hecho, se estima que la elección del antibiótico, las indicaciones y la duración del tratamiento para las enfermedades infecciosas son erróneas en un 30-50% de los casos1. Esto no solo conduce a un incremento de la morbimortalidad de estas enfermedades, sino que, aún más importante, promueve la aparición y diseminación de resistencias antimicrobianas entre los microorganismos patógenos. Precisamente, la elevada tasa de error en el tratamiento de las enfermedades infecciosas, junto con el uso descontrolado de los antibióticos de las últimas décadas tanto por parte de los profesionales clínicos prescriptores, como por los pacientes y la industria agropecuaria, es lo que ha causado que en el presente exista un número alarmante de microorganismos resistentes y, en consecuencia, haya incrementado la incidencia de enfermedades infecciosas de difícil tratamiento y la mortalidad asociada a estas. Por consiguiente, es prioritario adoptar medidas que permitan revertir y controlar esta situación.En qualsevol malaltia infecciosa, l’administració d’un tractament antibiòtic adequat en el moment oportú i necessari és clau per a la curació i evolució del pacient, i també per reduir la seva morbimortalitat. Per això, és determinant que el diagnòstic i tractament de la malaltia es duguin a terme amb la màxima celeritat possible. El creixent augment de la incidència d’infeccions causades per microorganismes resistents (o multiresistents) als antibiòtics disponibles actualment provoca una alta probabilitat d’error en el seu tractament com passa, per exemple, en els casos d’infeccions greus, el tractament de les quals, a causa de la seva urgència, sol elegir-se empíricament, sense esperar els resultats de sensibilitat. De fet, s’estima que l’elecció de l’antibiòtic, les indicacions i la durada del tractament per a les malalties infeccioses són errònies en un 30-50% dels casos. Això no només condueix a un increment de la morbimortalitat d’aquestes malalties, sinó que, encara més important, promou l’aparició i disseminació de resistències antimicrobianes entre els microorganismes patògens. Precisament, l’elevada taxa d’error en el tractament de les malalties infeccioses, juntament amb l’ús descontrolat dels antibiòtics de les últimes dècades tant per part dels professionals clínics prescriptors, com pels pacients i la indústria agropecuària, és el que ha causat que en el present existeixi un nombre alarmant de microorganismes resistents i, en conseqüència, hagi incrementat la incidència de malalties infeccioses de difícil tractament i la mortalitat associada a aquestes. Per tant, és prioritari adoptar mesures que permetin revertir i controlar aquesta situació.In any infectious disease, the administration of a suitable antibiotic treatment in the appropriate and necessary moment is key for the care and evolution of the patient, and also to reduce its morbimortality. Because of that, it is determining that the diagnostic and treatment of the disease were carried out as soon as possible. The increasing incidence of caused infections for resistant pathogens (or multiresistant) to the available antibiotics provokes a high probability of error in its treatment. For instance it happens in the cases of severe infections, the treatment of which, because of being urgent, is usually chosen empirically, without expecting the outcomes of sensitivity. In fact, it is estimated that the choice of the antibiotic, the indications and the duration of the treatment for the infectious diseases are erroneous in 30-50% of the cases. This not only it drives to an increase of the morbimortality of these diseases, but, still more important, it promotes the appearance and dissemination of antimicrobic resistances among the pathogenic microorganisms. Precisely, the high error rate in the treatment of the infectious diseases, together with the uncontrolled use of antibiotics in the last decades has caused that today there is an alarming number of resistant pathogens and, consequently, an increase of the incidence of infectious diseases of difficult treatment and the mortality associated with these ones. Therefore, it is preferential to adopt measures that allow to revert and to control this situation

HIFU (high-intensity focused ultrasound) per al tractament del tremolor essencial

Tremolor; Ultrasó terapèutic; Medicina basada en l'evidènciaTemblor; Ultrasonido terapéutico; Medicina basada en la evidenciaTremor; Therapeutic ultrasound; Evidence-based medicineL’objectiu de l’informe és revisar l’evidència científica pel que fa a eficàcia/efectivitat clínica, la seguretat i l’eficiència de l’ús del HIFU per al tractament del tremolor essencial en pacients refractaris al tractament farmacològic

Revisió i proposta del model assistencial del peu diabètic a Catalunya

Model assistencial; Peu diabètic; Atenció primàriaModelo asistencial; Pie diabético; Atención primariaHealthcare model; Diabetic foot; Primary careEl peu diabètic és la causa més comú de complicacions i casos d’hospitalització entre els pacients amb diabetis, ja que un percentatge molt elevat d’aquesta població presenta almenys un factor de risc de desenvolupar aquesta patologia i s’estima que al voltant del 15% l’arribaran a patir. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest informe és, en base a l’evidència disponible, proposar un conjunt de mesures que, per les seves característiques, podrien ser implementades dins el SISCAT i contribuirien a millorar el funcionament i l’organització de l’atenció sanitària rebuda pels pacients amb diabetis

Eficiencia de la reconstrucción 3D en cirugía maxilofacial

Cirugía maxilofacial; Tecnología 3D; Reconstrucción maxilofacialMaxillofacial reconstruction; 3D technology; Maxillofacial surgeryReconstrucció maxil·lofacial; Tecnologia 3D; Cirurgia maxil·lofacialL'objectiu d'aquest informe és comparar l’eficiència de 4 alternatives d’intervenció en reconstrucció mandibular, maxil·lar, orbital o ortognàtica: (1) Dissenyar i planificar en 3D per posteriorment externalitzar la impressió de dispositius (2) La intervenció 1 comptant amb una impressora intrahospitàlaria (3) Dissenyar i planificar en 3D sense imprimir en 3D (3) No utilitzar tecnologies 3DThe aim of this report is to compare the efficiency of the 4 intervention alternatives in mandibular, maxillary, orbital or orthognathic reconstruction: (1) To design and plan in 3D to later externalise the printing of devices (2) Intervention 1 with an in-house printer (3) To design and plan in 3D without printing in 3D (4) To not use 3D technologiesEl objetivo de este informe es comparar la eficiencia de 4 alternativas de intervención en reconstrucción mandibular, maxilar, orbital u ortognática: (1) diseñar y planificar en 3D para posteriormente externalizar la impresión de dispositivos (2) la intervención 1 contando con una impresora intrahospitalaria (3) diseñar y planificar en 3D sin imprimir en 3D (4) no utilizar tecnologías 3

La cirurgia microgràfica de Mohs per al tractament del càncer de pell: informe ràpid d’avaluació de seguretat, eficàcia i efectivitat

Cirurgia microgràfica de Mohs; Càncer de pell; Carcinoma basocel·lularCirugía micrográfica de Mohs; Cáncer de piel; Carcinoma basocelularMohs micrographic surgery; Skin cancer; Basal cell carcinomaEls objectius d'aquest informe son: Identificar i avaluar les indicacions en què la cirurgia de Mohs ha demostrat seguretat, eficàcia i efectivitat en comparació amb el procediment de referència (la cirurgia convencional). Avaluar els resultats estètics i analitzar el cost-efectivitat de la cirurgia de Mohs en el tractament del càncer de pell en comparació amb la cirurgia convencional. Revisar l’ús actual de la cirurgia de Mohs a Catalunya i Espanya.Los objetivos de este informe son: Identificar y evaluar las indicaciones en las cuales la cirugía de Mohs ha referencia (la cirugía convencional). Evaluar los resultados estéticos y analizar el coste-efectividad de la cirugía de Mohs en el tratamiento del cáncer de piel en comparación con la cirugía convencional. Revisar el uso actual de la cirugía de Mohs en Cataluña y España.The objectives of this report are: To identify and evaluate the indications in which the Mohs surgery has proved safety, efficacy, and efficiency compared to the standard procedure (the conventional surgery). Second, to evaluate the aesthetic results and to analyse the cost-effectiveness of Mohs surgery in the treatment of skin cancer compared to the conventional surgery. Third, to review the current use of Mohs surgery in Catalonia and Spain

Evaluación de la seguridad, la validez diagnóstica y la efectividad clínica de la medición transcutánea de la presión parcial de oxígeno en el manejo del pie diabético

Medición transcutánea; Presión parcial de oxígeno; Pie diabéticoTranscutaneous measurement; Partial pressure of oxygen; Diabetic footMesurament transcutani; Pressió parcial d'oxigen; Peu diabèticEl objetivo general del presente informe es evaluar el uso de la medición de TcPO2 en el manejo del pie diabético y comparar su seguridad, validez diagnóstica, utilidad pronóstica en la evolución del pie diabético, y utilidad predictiva en el tratamiento vascular del pie diabético respecto a otras pruebas utilizadas en la evaluación del estado vascular del paciente, principalmente el ITB.L’objectiu general d’aquest informe és avaluar l’ús de la mesura de TcPO2 en el tractament del peu diabètic i comparar la seva seguretat, validesa diagnòstica, utilitat pronòstica en l’evolució del peu diabètic i utilitat predictiva en el tractament vascular del peu diabètic en comparació amb altres proves utilitzades per avaluar l’estat vascular del pacient, principalment l’ITB.The overall aim of this report is to evaluate the use of TcPO2 measurement in diabetic foot management and to compare its safety, diagnostic validity, prognostic utility in diabetic foot outcomes, and predictive utility in diabetic foot vascular management with other tests used to assess the patient’s vascular status, primarily ABI

Eficacia, efectividad, seguridad y eficiencia de la cirugía robótica con el sistema quirúrgico Da Vinci

Cirurgia robòtica; Avaluació; Cirurgia bariàtrica; Cirurgia prostàtica; Cirurgia del càncer colorectalCirugía robótica; Evaluación; Cirugía bariátrica; Cirugía prostática; Cirugía del cáncer colorrectalRobotic surgery; Evaluation; Bariatric surgery; Prostate surgery; Colorectal cancer surgeryLos objetivos de este informe de ETS son evaluar la evidencia científica sobre los beneficios y riesgos de la cirugía robótica con el sistema quirúrgico Da Vinci en comparación con la cirugía no assistida por robot (laparotomía o laparoscopia); en particular, la cirugía robótica aplicada al tratamiento de la obesidad (cirugía bariátrica), cáncer prostático y cáncer colorrectal. El informe también analiza la situación de la cirugía robótica en España para las indicaciones referidas anteriormente y según los datos proporcionados por el registro poblacional del conjunto mínimo básico de datos de los hospitales de agudos (CMBD-HA) en el periodo 2010-2017.The objectives of this ETS report are to evaluate the scientific evidence on the benefits and risks of robotic surgery with the Da Vinci surgical system compared to non-robotic-assisted surgery (laparotomy or laparoscopy); in particular, robotic surgery applied to the treatment of obesity (bariatric surgery), prostate cancer and colorectal cancer. The report also analyzes the situation of robotic surgery in Spain for the aforementioned indications and according to the data provided by the population registry of the minimum basic data set of acute hospitals (CMBD-HA) in the period 2010-2017.Aquest informe té com a objectiu avaluar l’evidència científica sobre els beneficis i riscos de la cirurgia robòtica en comparació amb la cirurgia no assistida per robot (laparotomia o laparoscòpia), en la cirurgia bariàtrica, en cirurgia prostàtica i en cirurgia càncer colorectal. A més s’ha analitzat la situació de la cirurgia robòtica a Espanya per a les 3 indicacions segons les dades proporcionades pel registre poblacional del conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts (CMBD-HA) en el període 2010-2017

SynGAP splice variants display heterogeneous spatio-temporal expression and subcellular distribution in the developing mammalian brain

Altres ajuts: Financial support for this work was provided by: Career Integration Grant (ref. 304111), Ramón y Cajal Fellowship (RYC-2011-08391p) IEDI-2017-00822; ; BES-2013-063720 (MINECO) to GG; MH096847 (NIH), MH108408 (NIH) and NS064079 (NIH) to GR and RO1 MH112151 (NIH) to RLH. All experiments were conducted in compliance with the ARRIVE guidelines.The SynGAP protein is a major regulator of synapse biology and neural circuit function. Genetic variants linked to epilepsy and intellectual disability disrupt synaptic function and neural excitability. SynGAP has been involved in multiple signaling pathways and can regulate small GTPases with very different roles. Yet, the molecular bases behind this pleiotropy are poorly understood. We hypothesize that different SynGAP isoforms will mediate different sets of functions and that deciphering their spatio-temporal expression and subcellular localization will accelerate understanding their multiple functions. Using isoform-specific antibodies recognizing SynGAP in mouse and human samples we found distinctive developmental expression patterns for all SynGAP isoforms in five mouse brain areas. Particularly noticeable was the delayed expression of SynGAP-α1 isoforms, which directly bind to postsynaptic density-95, in cortex and hippocampus during the first 2 weeks of postnatal development. Suggesting that during this period other isoforms would have a more prominent role. Furthermore, we observed subcellular localization differences between isoforms, particularly throughout postnatal development. Consistent with previous reports, SynGAP was enriched in the postsynaptic density in the mature forebrain. However, SynGAP was predominantly found in non-synaptic locations in a period of early postnatal development highly sensitive to SynGAP levels. While, α1 isoforms were always found enriched in the postsynaptic density, α2 isoforms changed from a non-synaptic to a mostly postsynaptic density localization with age and β isoforms were always found enriched in non-synaptic locations. The differential expression and subcellular distribution of SynGAP isoforms may contribute to isoform-specific regulation of small GTPases, explaining SynGAP pleiotropy. Syngap1 gene encodes for different synaptic Ras/Rap GTPase-activating (SynGAP) isoforms which are key for brain function. SynGAP C-termini splice variants show different spatio-temporal expression and subcellular localization in the developing mouse brain. This study reveals a non-synaptic and heterogenous role of SynGAP spliced variants. Depicted abundance differences only allow relative comparison within a given tissue (top panel), postnatal age (PND, middle panel), or subcellular distribution (bottom panel). Ctx, cortex; Hip, hippocampus; Str, striatum; OB, Olfactory Bulb; Crb, cerebellum and tSynGAP, total SynGAP

Metazoan evolution of glutamate receptors reveals unreported phylogenetic groups and divergent lineage-specific events

Glutamate receptors are divided in two unrelated families: ionotropic (iGluR), driving synaptic transmission, and metabotropic (mGluR), which modulate synaptic strength. The present classification of GluRs is based on vertebrate proteins and has remained unchanged for over two decades. Here we report an exhaustive phylogenetic study of GluRs in metazoans. Importantly, we demonstrate that GluRs have followed different evolutionary histories in separated animal lineages. Our analysis reveals that the present organization of iGluRs into six classes does not capture the full complexity of their evolution. Instead, we propose an organization into four subfamilies and ten classes, four of which have never been previously described. Furthermore, we report a sister class to mGluR classes I-III, class IV. We show that many unreported proteins are expressed in the nervous system, and that new Epsilon receptors form functional ligand-gated ion channels. We propose an updated classification of glutamate receptors that includes our findings

Estudi dels telòmers de les cèl·lules germinals de mamífer. Caracterització de l’rna telomèric terra i de la telomerasa

Els telòmers són estructures ribonucleoproteiques formades per repeticions en tàndem TTAGGG, un complex proteic específic (shelterina), i RNA telomèric no codificant (TERRA), que es localitzen als extrems dels cromosomes eucariotes per prevenir la inestabilitat genòmica i les fusions entre cromosomes. En les cèl·lules germinals, el manteniment de l’estructura telomèrica és crucial per a la correcta progressió de la gametogènesi, ja que els telòmers participen en l’aparellament entre cromosomes homòlegs durant la profase I de la meiosi, i promouen la sinapsi i la recombinació entre ells. De fet, la disrupció de l’homeòstasi telomèrica provoca l’apoptosi de les cèl·lules germinals i/o la generació d’aneuploïdies, i està altament relacionada amb la senescència reproductiva. No obstant, poc se’n sap dels mecanismes encarregats de preservar l’estructura i longitud telomèrica al llarg de la gametogènesi dels mamífers. Per aquest motiu, tenint en compte que TERRA és un component integral de l’estructura telomèrica, i que la telomerasa és el complex enzimàtic que allarga els telòmers, en aquest treball es va plantejar l'estudi de la implicació d’aquestes dues molècules en la preservació de l’homeòstasi dels telòmers en les cèl·lules germinals de mamífer. Amb aquest objectiu, es van analitzar cèl·lules germinals humanes i de ratolí al llarg de la gametogènesi mitjançant tècniques citogenètiques i moleculars. Els nostres resultats mostraren que tant TERRA com el component proteic de la telomerasa (TERT) es localitzaven als telòmers de les cèl·lules germinals. La distribució nuclear de TERRA estaria subjecta a un llindar dependent dels nivells cel·lulars de TERRA i del gènere de la cèl·lula (oòcit o espermatòcit), mentre que la transcripció de TERRA dependria de l’estadi de la gametogènesi i de l’estat del mateix telòmer. D’altra banda, TERT es trobava majoritàriament als telòmers de les cèl·lules germinals, sobretot en ratolí, tot i que no s’observà l’elongació dels telòmers al llarg de la gametogènesi. Alhora, la (baixa) co-localització entre TERRA i TERT als meiòcits humans i de ratolí es produïa majoritàriament fora del complex telomèric. De la mateixa manera, es va analitzar la distribució de TERRA i TERT en espermatòcits de pacients diagnosticats amb infertilitat idiopàtica d’origen no obstructiu, els quals mostraren un menor nombre d’esdeveniments de recombinació en comparació amb els espermatòcits control. S’observà una reducció en els nivells de TERRA conjuntament amb una disrupció de la distribució telomèrica de TERRA i TERT en les cèl·lules dels individus infèrtils: mentre TERRA tendia a localitzar-se als telòmers, TERT tendia a dissociar-se’n. No obstant, ni el nombre de repeticions telomèriques ni l’associació de TERRA i TERT es veien afectades. Per tant, en base als nostres resultats, proposem que TERRA i TERT s’associarien amb els telòmers de les cèl·lules germinals humanes i de ratolí per tal de participar en el manteniment de l’estabilitat de l’estructura telomèrica durant els complexos esdeveniments cromosòmics que tenen llocs durant la meiosi i la gametogènesi. Alhora, donat que l’homeòstasi d’aquestes dues molècules es veu alterada a les cèl·lules germinals de pacients infèrtils, el seu anàlisi en meiòcits, conjuntament amb d’altres paràmetres, podria ser útil per a la determinació de l’origen de la infertilitat humana.Telomeres are ribonucleoprotein complexes, composed by TTAGGG tandem repeats, a telomere-specific protein complex (shelterin) and telomeric noncoding RNA (TERRA) that cap the ends of eukaryote chromosomes preventing them from genomic instability and fusions. In mammalian germ cells, the maintenance of the telomeric structure is crucial for the proper progression of gametogenesis since telomeres are involved in homologous chromosomes pairing during the meiotic prophase I, also promoting their synapsis and recombination. In fact, disruption of telomere homeostasis leads to germ cells apoptosis and/or aneuploidy, and has been strongly related to reproductive aging. However, little is known on the mechanisms preserving telomere structure and length during mammalian gametogenesis so far. Thus, taking into account that TERRA is an integral component of the telomeric structure, and that telomerase is the enzymatic complex that elongates telomeres, the main objective of this work was to investigate whether these two molecules are implicated in the preservation of telomere homeostasis of mammalian germ cells. To this aim, mouse and human germ cells were analyzed by cytogenetic and molecular techniques throughout gametogenesis. Our results showed that both TERRA and the protein component of telomerase (TERT) localized at telomeres of germ cells. The distribution of TERRA in the nucleus would be subjected to a threshold that would depend on TERRA cellular levels and the cell gender (i.e. oocyte or spermatocyte), whereas TERRA transcription would be regulated according to the gametogenic stage and the telomere status per se. On the other hand, TERT highly localized at germ cells telomeres, especially in mouse, although no telomere elongation was observed in these cells throughout gametogenesis. Moreover, (scarce) TERRA and TERT co-localization occurred out of the telomeric complex in mouse and human meiocytes. In the same way, TERRA and TERT distribution was analyzed in human spermatocytes from patients diagnosed with idiopathic non-obstructive infertility, which showed fewer recombination events compared to spermatocytes of a control donor. A reduction in TERRA levels together with a disruption of the telomeric distribution of TERRA and TERT was observed in cells of infertile individuals. While TERRA was prone to localize at telomeres, TERT tended to dissociate from them. Nevertheless, neither the number of telomeric repeats nor TERRA-TERT association was affected in spermatocytes of infertile patients. Therefore, in the light of our results, we propose that TERRA and TERT would associate with telomeres of mouse and human germ cells to participate in the maintenance of the stability of telomere structure during the complex chromosome events taking place throughout meiosis and gametogenesis. Moreover, since the homeostasis of these two molecules is disrupted in germ cells from infertile patients, they could be useful to determine of the origin of human infertility by their analysis in meiocytes together with other parameters